Mineraltown

Bonança a la Mina Red Cloud

Bonança a la Mina Red Cloud

Autor: Wendell E. Wilson from Volume Twenty-Seven, Number Five

Contingut cortesia de : The Mineralogical Record - http://www.minrec.org
Reproduction of text and photos prohibited without permission of author.



La localitat de wulfenita més famosa del món esta un altre cop subministrant mostres, aquesta vegada en quantitats inaudites. L'operació actual, en canvi, pot significar eventualment el fi d'aquesta clàssica localitat.

Wulfenite, Red cloud mine

Wulfenite, Red cloud mine

Wulfenite, Red cloud mine


Introducció

La Wulfenita de la mina Red Cloud en el districte de Silver, La Paz County, Arizona, és amplament considerada com la millor del món a causa del seu sensacional color vermell, la combinació de un alt brillo, la morfologia atractiva, la bona mida del cristall (per sobre 5 cm), i transparència. Les mostres de primera qualitat més grans que l'ungla del polze (2.5 cm) o mida miniatura (5 cm) han sigut tradicionalment rares, però han estat presents en el mercat esporàdicament des de que el comerciant de minerals de Filadèlfia A. E. Foote visità el lloc el 1880, i Benjamin Silliman escriví sobre ell per primera vegada en 1881. Per la seva mida, bellesa, i profund color vermell, les mostres trobades per Ed el 1938 has sigut venerades com lo millor de lo millor per els wulfenomaniacs mundials.

Historia

La mina Red Cloud s'obrí primer com un tall obert en el 1860's o 1870's i durant el 1880's va rendir sobre $30,000 en plom/argent (a preus de 1880's, per suposat...prop de $1 per onze d'argent). Cap el 1890 es creu que la producció s'hauria apropat a un milió de dòlars, per aquell temps els treballs haurien tingut aproximadament l'extensió en que es troben avui, excepte per forats secundaris fets pels buscadors des de aleshores. La historia dels drets en els anys recents ha sigut complexa, però en 1995 un grup dirigit per Wayne Thompson (incloent Les Presmyk, Graham Sutton, Bob Johnson i altres) obtenia clarament els drets de patent de la propietat.

Map Red cloud mine

Tall vertical de la mina Red Cloud perpendicular a la veta, mostrant el túnel inclinat i els nous treballs (ombrejat) (modificada de Wilson et al., 1951).


Geologia

La falla de la Red Cloud esta rodejada en la paret superior per andesita i en la paret inferior per monzonita. Entre aquestes parets el material del que esta composta la veta és andesita mineralitzada formant "breccia", variant l'espessor de prop de 7 a 11 metres. La wulfenita es troba recobrint superfícies de geodes i fractures al llarg dels treballs.
La roca de la veta de la Red Cloud no indica quan una boçada de wulfenita esta a prop; així, durant més d'un segle, els buscadors han anat sota terra i cavat en llocs escollits més o menys al atzar, esperant la sort d'una geoda o fractura plena de cristall. Donat que el volum potencialment productiu de la veta mesura al menys de 5 a 6 metres d'espessor per 100 metres de profunditat i 100 metres de llarg, havia originalment al menys 50,000 metres cúbics de sòl potencialment productius.

 

Red wulfenite
Red wulfenite
Red wulfenite
Red wulfenite
Red wulfenite


Com sembla, en canvi, la veta podria tenir actualment fins a 11 metres de grossor, però només els 2 o 3 metres directament adjacents a la paret superior foren explotats pels primers miners. Això significa probablement que les beines de galena argentífera es situaren preferentment a prop de la paret del sostre. En canvi, la mineralització de wulfenita sembla trobar-se en la paret inferior (la part dreta de la boçada trobada més recentment finalitzava en la paret inferior). Basat en aquest descobriment, el volum productiu ben bé podria haver excedit els 100,000 metres cúbics, menys d'una quarta part del que ja s'ha minat.

Explotació Actual

Wayne Thompson, i els seus socis (1723 E. Winter Dr., Phoenix, AZ. 85020; telèfon 620-678-0156) han engegat en la mina Red Cloud una operació majoritàriament de mineria d'obtenció de mostres i peces. La mina, casualment, esta situada en la mateixa falla que la mina de North Geronimo estant aquest fet representat per totes parts. Els nous treballs en la Red Cloud començaren el gener de 1996.

Més que contribuir a portar més lluny la bresca de sales soterrades, passatges i túnels, el grup de Thompson ha decidit minar el volum sencer de la veta, del mur superior al inferior, en tires horitzontals que comencen a la superfície. Això elimina fins cert punt el factor sort, si una boçada existeix en aquella capa, ells la trobaran. L'única pregunta és si ells trobaran suficient en cada tira per pagar el creixent cost que sobrecarrega l'operació per poder destapar després els següents pocs metres de veta. Fins ara ells ho han fet bé, i ara estan a 10 metres de la superfície seguint la falla (els primers miners varen extreure els primers 4 metres de la veta abans de començar a fer sales en àrees escollides.)


Red Cloud map

Secció a lo llarg del pla de la veta que mostra els primers treballs en la mina Red Cloud, i també l'àrea eliminada per l'operació actual (puntejada). El mineral se concentra originalment en dues zones paral·leles (la sala del sud i la sala del nord); encara esta per veure quanta mineralització de wulfenita existeix en el àrea relativament no minada entre elles. (Modificada de Wilson, 1933.) A = la boçada gran de abril 1996; B = les boçades més petites.

wulfenite

wulfenite

wulfenite

L'abril de 1996 ells donen el seu cop més gran fins ara: una veta oberta de cristall de 10 cm d'ample, i 1 per 4 metres de mida! D'aquella boçada ells obtingueren grans quantitats de material de baixa qualitat demés de dotzenes de mostres excepcionals des de mida miniatura fins mida gran de vitrina. Particularment sorprenents son les mostres de mida gran de vitrina que no s'assemblen a cap mai obtinguda en la mina Red Cloud. Aquest èxit finançarà la pròxima fase d'extracció; amb els continus descobriments ells esperen extreure eventualment la veta sencera per lo menys fins a 50 metres de profunditat cap avall mitjançant aquest mètode de forat obert. De allí cap avall, basant-se en lo que ells han après sobre la distribució de la wulfenita, ells només faran sales en les àrees potencialment més riques.

Fins ara, a pesar del gran número de magnífiques mostres recobertes amb bons cristalls de més d'una polzada, res de lo trobat ha igualat la mida de més de 2 polzades dels millors cristalls d'Ed Over. No obstant, el material extret fins ara (com les fotos que s'acompanyen de mostra) és clarament el de més qualitat apart de les poques peces d'Over, i la quantitat total és inaudita.

Quan l'explotació finalitzi, es a dir, quan ells no puguin afrontar anar més profund, les lleis del govern els forçaran a omplir el forat, sellant relativament inaccessible per als buscadors en el futur qualsevol cosa que resti en la profunditat. S'espera que el forat atrapi al pou vertical que ara proporciona l'accés a les zones més profundes de la veta, així que probablement aquella ruta d'accés es perdrà. El que indica que bastant previsiblement la mina efectivament es tancarà en el futur. Conseqüentment només podem esperar que l'operació actual continuí profitosa tant temps com sigui possible, per que el número de mostres que es puguin obtenir sigui el màxim.

Reconeixements

Totes les mostres mostrades aquí son de la boçada d'abril de 1996; moltes estan ara en col·leccions privades. Totes les fotos son de Jeffrey A. Scovil, proporcionades a Mineralogical Record per cortesia de Wayne Thompson. (Les dimensiones indicades son les màximes per la totalitat de la mostra).

Wulfenite, Red cloud mine

Wulfenite, Red cloud mine

Wulfenite, Red cloud mine


Bibliografia

  • BANCROFT, P. (1984) Red Cloud mine, Trigo Mtns., Arizona, in:Gem and Mineral Treasures. Western Enterprises, Fallbrook, and Mineralogical Record, Tucson. p 70-73.
  • BANCROFT, P. and BRICKER, G. (1990) Arizona's Silver mining district. Mineralogical Record, 21, 151-168.
  • EDSON, G.M. (1980) Famous mineral localities: The Red Cloud mine, Yuma County, Arizona Mineralogical Record, 11, 141-152.
  • MOORE, T.P. (1996) Tucson Show 1996, in What's new in minerals, Mineralogical Record, 27, 213-214.
  • SILLMAN, B. (1881) Vanadinite and other vanadates, wulfenite, crocoite vauquelinite, etc. from Arizona. American Journal of Science, 22, 198.
  • SZENICS, T. (1975) Ed Over at the Red Cloud:the story of one man's discovery. Mineralogical Record, 6, 176-179.
  • WILSON, E.D. (1933) The geology and mineral deposits of southern Yuma County, Arizona Bureau of Mines Bulletin 134, 65-67.
  • WILSON, E.D. (1951) Arizona lead and zinc deposits. Arizona Bureau of Mines Bulletin 158, 90-93.
  • WILSON, W.E. (1985) Red Cloud Wulfenite in What's new in minerals? Mineralogical Record 16, 497-499.

Contingut per cortesia de :

The Mineralogical Record

 


Mineraltown | Informació | Fotos de minerals | VIDEOS | Articles | Fires | Directori | Anuncis classificats | Llibres de minerals